tema 13: Fonaments de l'estat social i democràtic de dret

tema 13 de filosofia

View more OpenOffice presentations from natalia.calatayud.
Aquí està penjat el treball del resum del tema 13 en PowerPoint.

La societat i l’estat: segons Hobbes

1. Idees

2. Títol

3. Anàlisi

1. El text parla de la finalitat de l’home natural per la qual acaba acceptant les restriccions i les normes a mesura que es troba dins l’estat o la societat i aquesta finalitat és simplement el fet de mantenir-se i sobreviure a la lluita establerta entre els homes per el domini i la seves passions naturals.

2. “La recerca d’un vida grata”

3. Hobbes pensa que l’home és un llop per a l’home. A partir d’aquesta afirmació , considera que l’home acaba acceptant les lleis per por a la situació de guerra permanent entre uns i altres en els seus orígens naturals i per tal de sobreviure accepten a mesura que formen un estat, el fet de voler per als altres el que un vol per a ell mateix. Ja que per mitjà de la seva passió natural no podien sortir de la seva situació i per aquest motiu necessita algú que li prohibeixi accions, o alguna amenaça per que sigui capaç de actuar lluny de la violència i així poder arribar a tenir una vida grata i millor on comparteixin amb tothom.

Ciutadania democràtica

Questions :

· De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en aquest text?

En aquest text caracteritza una ciutadania com a determinació democràtica i per tant una autolegislació que incorpora a tots els ciutadans inclús els marginats però no dintre d’una comunitat homogeneïtzada, sinó dins d’una comunitat on siguin diferents uns als altres respectant-se mútuament.

· Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà?

Perquè la nacionalitat del ciutadà ve lligada amb la seva voluntat de tenir-la, és a dir en acceptar per part seva que forma part d’una comunitat i per tant participar-hi i recordant les arrels.

· A que es refereix quan esmenta <<> >>? I quan esmenta << style=""> >>? Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents?

Quan Habermas esmenta l’afirmació de la independència nacional es refereix a la identitat i el sentiment de nació per part del ciutadà. Quan esmenta la realització de la identitat nacional també es referent al sentiment del ciutadà per sentir-se i voler formar part d’una nació i ell considera que s’ha d’excloure ja que aquestes no tenen res a veure amb la seva visió sobre la comunitat heterogeneïtzada i democràtica perquè considera que els nacionalistes que volen ser independents tenen un model de comunitat homogeneïtzada.

Habermas:

Filòsof Alemany, nascut l’any 1929.Va estudiar filosofia, psicologia i literatura alemanya i economia a la Universitat de Gotinga.1956 a 1959 va ser ajudant i col·laborador de Theodor Adorno a l'Institut de Sociologia de Frankfurt del Main. L'any 1961 va defensar la seva habilitació, centrada en el concepte del públic Öffentlichkeit. Entre 1964 i 1971 va exercir com professor en la Universitat de Frankfurt, i es converteix en un dels principals representants de la Teoria Crítica. De 1971 a 1983 es va ocupar com a director de d’Institut per a la "investigació de les condicions de vida del món tècnic-científic".

Si bé la seva obra i pensament estan fundats en la Teoria Crítica de l’ Escola de Frankfurt té profundes divergències amb els seus mestres i predecessors. El seu treball s'enfoca en les bases de la teoria social i l'epistemologia, en l'anàlisi de la societat industrial i capitalista avançada. Altres temes importants de les seves anàlisis són la democràcia i la primacia de la llei en un context crític social evolutiu arrelat en la política contemporània, especialment de l'Alemanya actual.

En la seva tesi Història i crítica de l’opinió pública (o Transformació Estructural de la Publicitat) dóna solidesa al concepte d'opinió pública i recupera la visió eminentment democràtica del mateix amb la seva distinció entre opinió pública manipulada i opinió pública crítica.

Definicions tema 10.

Intel·lectualisme moral: és la posició que diu que és impossible obrar malament expressament i identifica el saber amb la virtut.

Maièutica: és l mètode de l’art de donar a llum la veritat.

Hedonisme: és aconseguir evitar el dolor i experimentar el plaer per ser feliç.

Felicitat d’ Aristòtil: ser feliç és ser home en el sentit més ampli de la paraula, identifica el bé amb el plaer de desenvolupar l’activitat intel·lectual.

Prudència: és la virtut intel·lectual que ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

Pau interior: és actuar amb apatia fent-se sensible al sofriment i opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: el plaer és pot mesurar i aquests es poden comparar.

Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l’acció en que ens trobem es sotmet alguna de les regles que consideren morals.

Ètica deontològica: és la tradició iniciada per Kant i es preocupa pel deure i les normes.

Imperatiu categòric: són ordres que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.

Dignitat humana: conseqüència de l’autonomia moral i que implica un respecte dels drets de cadascú.

Intuïcionisme dels valors: poden captar els valors de les coses a través d’una intuïció emocional.

Comunitarisme: ètica que defensa les comunitats davant la pèrdua d’identitat i individualisme.

Universalisme: defensa una ètica universal i recorden la solidaritat de grup i una valors que tothom ha de compartir.

DILEMA 2

· Què ha de fer l’Alfons? Per què?

Crec que l’Alfons hauria de deixar la feina si es el que ell vol ja que no es sent agust amb el que fa al medi ambient i té consciència ecològica, però si pogués hauria de buscar altres alternatives de feina millors de la que ha trobat per que la situació familiar no estigui tan compromesa.

1. L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar de la seva família pel benestar de la humanitat? Per què?

Segons el seu criteri ell es sent malament i canviaria de feina anteposant el benestar de la humanitat sobre el de la família, però jo crec que sempre es pot fer més i buscar altres sortides.

2. Tenim obligacions amb les generacions futures?

Jo crec que si ja que el que fem nosaltres amb el món en que vivim és el que deixarem a les generacions futures i és per tant la nostra responsabilitat mantenir-ho el millor possible per que ells puguin viure igual de bé que nosaltres, però aquesta mentalitat s’hauria d’aplicar definitivament.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?

No es pot privar a un poble de forma directe els mitjans de subsistència sinó que mica en mica s’ha d’intentar canviar aquests per uns altres millors i que no facin malbé el medi ambient perquè si talles de cop els mitjans no milloraria la situació ja que tota l’economia del poble i les famílies no tindrien res i el que es vol és un futur millor per a tots.

4. Com es pot resoldre aquest problema de mitjans de subsistència i mantenir també els pulmons de la terra?

Es podria arreglar buscant formes alternatives, per anar canviant la forma de vida del poble i a l’hora que no afectés al medi ambient.

5. De qui són responsabilitat els problemes mediambientals?

Crec que aquests problemes no són solament responsabilitat del govern, que hauria de ser el principal interessat en poder ajudar i millorar aquest aspecte posant multes a les fàbriques...sinó també dels ciutadans per poder posar-hi de la seva part perquè si cadascú redueix alguna quantitat es notaria i farien bé per al futur.

6. Què hi diria un utilitarista?

Diria que hem de respectar la natura i hem de pensar en les generacions futures.