En el fragment 112 de l’apèndix sobre la investigació sobre els principis de la moral, Hume parla de la moral. Considera que és clar i evident que els últims de les accions humanes, no poden ser explicats per la raó sinó que s’han d’explicar a partir dels sentiments i afeccions, allò pel qual vertaderament ens movem. No s’han de tenir en comte doncs les facultats intel·lectuals, ni la raó, només podem aferrar-nos als sentiments perquè com diu Hume, s’hi ens preguntem el “perquè “ de les nostres accions i intentem trobar l’última pregunta, ens adonem de que no som capaços de donar una raó per a tot, sinó que ho fem per desig i afeccions a una cosa determinada, per tant segons Hume, no podem preguntar la raó dels desitjos, per tant com diu Hume en el text:”és impossible que hi hagi una cosa que pugui ser sempre la raó per la qual un altre és desitjada”, les coses han de ser desitjades per si, per l’efecte i sentiment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario