Abstract: Déu i la realitat exterior

En aquest fragment de l’abstact, Hume es qüestiona la idea de Déu. Segons el seu pensament, considera que com totes les nostres idees o pensaments es deriven de les impressions, aquest poder de Déu, per tant també s’ha de poder percebre també a partir dels nostres sentits o sentit intern, l’única forma de poder percebre aquest, però això no es així, no se’ns manifesta a partir d’aquests per això Hume critica als Cartesians, afirma que aquests consideren que la matèria no conté energia i que les seves operacions són exercides per l’ésser suprem que és Déu. Segons Hume, és tot el contrari, la matèria conté energia, ja que al afirmar que no existeixen les idees innates, les idees de l’esser suprem les adquirim. Per això a partir d’aquí exposa la seva conclusió, qüestionant-se ell mateix si és possible donar una aclaració en aquest assumpte dificultós perquè pot ser que no tinguem cap idea de força i d’energia o no poden dignificar més que la determinació d’allò que adquirim per hàbit. Per tant podem dir que Hume és escèptic davant aquesta qüestió ja que no podem conèixer allò que no podem percebre a través de l’experiència,sentits.

D’aquest aspecte, de l’escepticisme i pensament de Hum tracta el següent fragment, realitat exterior. Ens aclara que tot raonament d’aquest autor es redueix a l’experiència. Parla de la creença com una mena de concepció divina causada per l’hàbit. Ja que quan pensem en una cosa que existia però la recordem inclús la relaciona amb aquest hàbit i que per tant emprem la raó perquè no ho podem evitar, tot i ser escèptic.