Ciutadania democràtica

Questions :

· De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en aquest text?

En aquest text caracteritza una ciutadania com a determinació democràtica i per tant una autolegislació que incorpora a tots els ciutadans inclús els marginats però no dintre d’una comunitat homogeneïtzada, sinó dins d’una comunitat on siguin diferents uns als altres respectant-se mútuament.

· Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà?

Perquè la nacionalitat del ciutadà ve lligada amb la seva voluntat de tenir-la, és a dir en acceptar per part seva que forma part d’una comunitat i per tant participar-hi i recordant les arrels.

· A que es refereix quan esmenta <<> >>? I quan esmenta << style=""> >>? Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents?

Quan Habermas esmenta l’afirmació de la independència nacional es refereix a la identitat i el sentiment de nació per part del ciutadà. Quan esmenta la realització de la identitat nacional també es referent al sentiment del ciutadà per sentir-se i voler formar part d’una nació i ell considera que s’ha d’excloure ja que aquestes no tenen res a veure amb la seva visió sobre la comunitat heterogeneïtzada i democràtica perquè considera que els nacionalistes que volen ser independents tenen un model de comunitat homogeneïtzada.

Habermas:

Filòsof Alemany, nascut l’any 1929.Va estudiar filosofia, psicologia i literatura alemanya i economia a la Universitat de Gotinga.1956 a 1959 va ser ajudant i col·laborador de Theodor Adorno a l'Institut de Sociologia de Frankfurt del Main. L'any 1961 va defensar la seva habilitació, centrada en el concepte del públic Öffentlichkeit. Entre 1964 i 1971 va exercir com professor en la Universitat de Frankfurt, i es converteix en un dels principals representants de la Teoria Crítica. De 1971 a 1983 es va ocupar com a director de d’Institut per a la "investigació de les condicions de vida del món tècnic-científic".

Si bé la seva obra i pensament estan fundats en la Teoria Crítica de l’ Escola de Frankfurt té profundes divergències amb els seus mestres i predecessors. El seu treball s'enfoca en les bases de la teoria social i l'epistemologia, en l'anàlisi de la societat industrial i capitalista avançada. Altres temes importants de les seves anàlisis són la democràcia i la primacia de la llei en un context crític social evolutiu arrelat en la política contemporània, especialment de l'Alemanya actual.

En la seva tesi Història i crítica de l’opinió pública (o Transformació Estructural de la Publicitat) dóna solidesa al concepte d'opinió pública i recupera la visió eminentment democràtica del mateix amb la seva distinció entre opinió pública manipulada i opinió pública crítica.