Diferències entre Hobbes i Rousseau

Rousseau i Hobbes

Les diferències principals entre Hobbes i Rousseau , és que Hobbes considera que en un principi l’home vivia en llibertat, en una associació caòtica perquè l’home es dolent per si mateix i per tant sorgeix una guerra de tots contra tots. Per això partint d’aquest fet es va decidir fer un acord per viure en societat i que un cap pensant fos l’encarregat de dirigir-la(monarquia absoluta). Per tant van haver de renunciar a la llibertat per la seguretat, que la consideraven més important. En canvi, per una altre banda Rousseau, considera un model molt diferent. Per ell, l’humà era solitari en un principi però va renunciar a la llibertat natural per la civil, perquè es bo per naturalesa i no pot viure fora de la societat. Creant així un sistema democràtic, respectant els drets de tothom. Però que l’egoisme i la propietat privada a fet que es produeix-hi un perill en la convivència. Per a mi el mes coherent és el que considera Rousseau, que necessitem viure en societat per sobreviure, però que al ser egoistes ens fa tenir conflictes de convivència. Crec que hi ha com una dependència i no crec què fos tan fàcil fer un tracte, tot i que les dues em semblen raonables.

Comentari de l'individualisme possessiu

1.Idees

El text ens està explicant com és d’individualisme possessiu. També els diferents propòsits que han de complir els humans perquè siguin completament individualistes, és a dir, lliures de la dependència dels altres, propietaris de si mateixos i la seva vida i sense tenir deutes cap a la societat.

2.Títol

“Llibertats de l’ésser humà”

3. Anàlisi

Aquest text ens està descrivint les bases de la teoria de d’individualisme possessiu. Defensa que l’ésser humà és lliure de la dependència dels altres, amb això el que vol dir és que és propietari de ell mateix, de les seves accions i capacitats. També manifesta que és lliure de les relacions amb els altres o bé diu que pot entrar en aquestes relacions per propi benefici, és a dir per els seus interessos de cobrir necessitats, que moltes vegades és complementen aquestes necessitats amb els altres a causa del propi benefici personal. Creu que l’ésser humà no deu res a la societat, sinó que la societat en si es basa en una relació mercantil, es a dir, que els uns es beneficien dels altres mútuament.

definicions de la filosofia com a racionalitat teòrica

Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació del món i el seu objectiu, és conèixer la realitat.
Raó practica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.
Metafísica: és la filosofia que tracta sobre allò que es troba més enllà dels sentits i les explicacions científiques.
Ultimitat: és una de les característiques bàsiques de la metafísica, és el seu intent d’arribar a les qüestions últimes. Allò que ja no té causa.
Subjecte: és el protagonista de l’acció de conèixer, és el suport perquè hi pugui haver coneixement.
Opinió( Kant):és un estat de coneixement en què el subjecte considera que una cosa es certa sense estar-ne convençut i sense tenir raons per convèncer als altres.
Interès emancipador: és un tipus de interès del coneixement segons Apel i Habermas, per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió de qui els volen manipular o reprimir.
Dogmatisme: és una possibilitat de coneixement, que manifesta una actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, és per tant l’afirmació de l’existència de la realitat absoluta, de forma universal i immutable.
Escepticisme moderat: és una possibilitat del coneixement que pensa que mai hi haurà una justificació suficient per acaptar quelcom es cert, i pensa que ens hem de conformar amb allò que és probable.
Perspectivisme: és una possibilitat del pensament proposat per Ortega y Gasset, manté que si que es pot arribar a conèixer la realitat, però conjugant amb diverses perspectives o punts de vista.
Realisme: és un model explicatiu del coneixement, que defineix que podem arribar a conèixer la realitat tal com és, és a dir l’objecte del coneixement.
Idealisme: és un model explicatiu del coneixement que creu que no podem arribar a conèixer la realitat tal com és, les coses tal com són sinó tal com se’ns mostren. Coneixement del fenomen.
Noesi (Godamen): consciència que s’obre a la realitat.
Ignorància: és un estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: és un criteri de veritat en què una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’ algú que és un expert en la matèria.
Evidència sensible: és un criteri de veritat que es basa en les dades dels sentits.
Adequació: relació de concordança entre el que pensem i la realitat.
Coherència:criteri de veritat que es basa en que una proposició ha de deduir-se lògicament del conjunt de proposicions que forma part.
Pragmatisme: defensa que és vertader allò que és útil.
Consens: acord entre interlocutors que formen una comunitat igual en diàleg i amb igualtat de condicions.
Contingent: allò que existeix però podria no existir.
Necessari: que es defineix com absolutament real,allò que és i no pot no ser, hi ha de ser perquè si.
Virtualitat: conjunt de sensacions i percepcions generades amb ajuda d’un suport tècnic. Configuren un món nou, anomenada realitat virtual.
Perjudicis: judicis previs que hem d’adquirir per educació.

El virtual és real?

Crec que el virtual és real perquè genera en nosaltres una sèrie de percepcions i de sentiments que són reals. Una realitat molt diferent, que ens porta a imaginar i a creure el que ens transmeten, a partir d’un suport com un ordinador o un llibre. Són reals tot i que moltes vegades ho podem confondre, pel fet de no estar del tot segurs de la seva existència, o bé per un altre part ens poden semblar reals però dubtar pel fet de no tenir proves físiques. Però una cosa si es certa i es el fet de percebre i sentir. Per tant dues raons suficients per dir que el virtual pot ser real, per això tot aquest món nou que se’ns presenta el podem denominar com a realitat virtual.

Adequació i verificació pragmàtiques

William James

1. Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?

Que la veritat té una adequació amb la realitat, per tant amb la vida real.

2. Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Quan la podem assimilar, fer vàlides, corroborar i verificar.

3. Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per “pragmàtic”? Quina?

Si. Perquè serveix per un fi determinat, per tant és útil.

4. Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa‘n algun exemple.

No. Perquè les idees certes són un apte per resoldre problemes o per satisfer necessitats.

5. Informació sobre William James.

James, William (1842-1910) Filòsof i psicòleg nord-americà, nascut a Nova York, i un dels fundadors del pragmatisme. Va començar ensenyant fisiologia, però es va inclinar primer cap a la psicologia -va introduir la psicologia experimental en EE. UU. i la seva obra Principis de psicologia basada i després cap a la filosofia. Al seu voltant va reunir a un molt notable grup de filòsofs, entre ells, George Santayana. Un altre dels interessos fonamentals de James va ser la moral i la religió.Tots els seus centres d'interès els integra James en la seva filosofia del pragmatisme. Per a ell, el pragmatisme, a més de representar la seva frontal oposició de tipus empirista (ell denominava al seu pensament «empirisme radical») a la filosofia llavors dominant, l'idealisme, és primer que res un mètode d'aprofundir en les qüestions que interessen a l'home, i en segon lloc una teoria de la o del sentit dels enunciats, que no arriba a conèixer-se més que en termes de conseqüències practiques.