Existeix el “JO”

El primer filòsof en introduir aquesta idea del jo va ser Descartes, la seva concepció era la de un jo permanent i únic, un jo sense canvi. Tot el contrari que Hume, que pensa que és una simple percepció, una realitat en el canvi.

Que podem, dir del jo. Segons el meu parer, existeix una idea del jo, el jo com a realitat que sóc, com tot el que represento, el jo que engloba tant el meu pensament com el meu cos. Però aquest jo no és un jo permanent, un jo immutable, sinó que el jo va canviant a mesura que el meu pensament i la meva fisonomia canvia. Jo no puc dir que sóc la mateixa que fa uns anys, perquè ara tinc uns pensament i una maduresa que no coincideix amb la de fa uns anys, el que si que puc dir és que el que era fa uns anys, també ha contribuït al que sóc ara, perquè si no fos així no podria comparar, per tant el jo com a realitat ha d’englobar tot en el canvi, el jo que sóc ara però també el que era abans, el jo total que mostra el present però que té en compte el passat, tot allò que formi part de mi, el canvi o evolució.