text 4 de Descartes

Descartes parla en aquest text del dubte metòdic. Descartes vol arribar a la veritat a través del dubte. Vol dubtar per poder d’aquesta manera criticar tot allò vertader segons es creu, per comprovar un cop dubtat tot el possible que es pot dubtar, si hi queda alguna cosa indubtable i per tant aquesta serà la vertadera veritat. A més considera que els sentits ens enganyen de vegades, per tant res no pot ser tal com ens ho fan imaginar, ja que algú que ens ha enganyat una vegada ho pot tornar a fer,ens mostren una realitat dubtosa, també és dubtós el propi pensament i raonament matemàtic ja que ningú assegura que quan es realitza nosaltres estem desperts i no es un somni ja que ningú m’ho assegura i cal tenir en compte que moltes vegades en els somnis apareixen representacions semblants a quan estem desperts. Després de tant dubte Descartes s’adonà que quan pensava en aquest dubte era ell qui pensava i raonava per tant ell havia de ser alguna cosa i arribà a la conclusió de que “ell pensa per tant ell és”, aquesta era una veritat absoluta i aplica “el jo” com a centre de la seva filosofia.