Text 1 Kant

Kant en aquest text que pertany a la introducció de la crítica de la raó pur, tracta el tema del coneixement. Segons Kant tot el nostre coneixement comença amb l’experiència, és a dir, a partir d’allò que captem a través dels sentits. Aquest fet per Kant és indubtable.

Segons Kant, la nostra capacitat de coneixement es desperta a partir dels objectes que se’ns presenten i que fan que reaccionar als nostres sentits,aquests objectes per ells mateixos es creen representacions i són les que fan que el nostre enteniment sigui capaç de separar-les i d’aquesta manera crear impressions sensibles que són les que ens permeten arribar a un coneixement dels objectes. Afirma que el fet que el nostre coneixement comenci amb l’experiència, no vol dir que tot el coneixement procedeixi d’aquesta. Pot ser que inclús el nostre coneixement procedent de l’experiència fos rebut a través de les impressions i no siguem capaços de fer-ne la separació, sinó que el nostre enteniment proporciona una capacitat de coneixement per ella mateixa. Per tant Kant considera que és discutible la qüestió de que si hi pot haver un coneixement independent de l’experiència i de les impressions dels sentits. Aquests coneixements independents de l’experiència Kant els anomena a priori, per tant no només defensa un coneixement basat en l’experiència, a posteriori, sinó que també defensa un independent d’aquesta, tot i que l’experiència tingui un paper important en el nostre coneixement.

projecte activitat 6

projecte activitat 5

Voltaire

View more presentations from natalia.calatayud.

HUME: fragment 112 investigació sobre els principis de la moral

En el fragment 112 de l’apèndix sobre la investigació sobre els principis de la moral, Hume parla de la moral. Considera que és clar i evident que els últims de les accions humanes, no poden ser explicats per la raó sinó que s’han d’explicar a partir dels sentiments i afeccions, allò pel qual vertaderament ens movem. No s’han de tenir en comte doncs les facultats intel·lectuals, ni la raó, només podem aferrar-nos als sentiments perquè com diu Hume, s’hi ens preguntem el “perquè “ de les nostres accions i intentem trobar l’última pregunta, ens adonem de que no som capaços de donar una raó per a tot, sinó que ho fem per desig i afeccions a una cosa determinada, per tant segons Hume, no podem preguntar la raó dels desitjos, per tant com diu Hume en el text:”és impossible que hi hagi una cosa que pugui ser sempre la raó per la qual un altre és desitjada”, les coses han de ser desitjades per si, per l’efecte i sentiment.

Abstract: Déu i la realitat exterior

En aquest fragment de l’abstact, Hume es qüestiona la idea de Déu. Segons el seu pensament, considera que com totes les nostres idees o pensaments es deriven de les impressions, aquest poder de Déu, per tant també s’ha de poder percebre també a partir dels nostres sentits o sentit intern, l’única forma de poder percebre aquest, però això no es així, no se’ns manifesta a partir d’aquests per això Hume critica als Cartesians, afirma que aquests consideren que la matèria no conté energia i que les seves operacions són exercides per l’ésser suprem que és Déu. Segons Hume, és tot el contrari, la matèria conté energia, ja que al afirmar que no existeixen les idees innates, les idees de l’esser suprem les adquirim. Per això a partir d’aquí exposa la seva conclusió, qüestionant-se ell mateix si és possible donar una aclaració en aquest assumpte dificultós perquè pot ser que no tinguem cap idea de força i d’energia o no poden dignificar més que la determinació d’allò que adquirim per hàbit. Per tant podem dir que Hume és escèptic davant aquesta qüestió ja que no podem conèixer allò que no podem percebre a través de l’experiència,sentits.

D’aquest aspecte, de l’escepticisme i pensament de Hum tracta el següent fragment, realitat exterior. Ens aclara que tot raonament d’aquest autor es redueix a l’experiència. Parla de la creença com una mena de concepció divina causada per l’hàbit. Ja que quan pensem en una cosa que existia però la recordem inclús la relaciona amb aquest hàbit i que per tant emprem la raó perquè no ho podem evitar, tot i ser escèptic.