Practica de text de selectivitat

1. Idees principals

Descartes en aquest fragment del discurs de mètode, fa una crítica a tots el que pensen que no es pot arribar a conèixer allò que és Déu i 1'anima, ja que es basen en el sensible per conèixer les coses i per tant segons ell, no són capaços de anar més enllà de les coses materials i perquè nom és ho fan a través de la imaginació. Descartes critica aquesta postura i defensa que ni la imaginació ni els sentits no .ens asseguren el coneixement de res sense l' enteniment.

2. Definicions

a) Inintel·ligible: és allò que no es imaginable.

b) imaginació: és un mode de pensar apropiat per a les coses sensibles.

3. Anàlisi

Segons Descartes els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l'enteniment. Segons ell, els sentits ens enganyen, ja que moltes vegades ens fan pensar que una cosa és d'una manera però resulta ser d'un altre, per tant segons la seva teoria del dubte metòdic, hem de dubtar deis sentits ja que segons el seu parer si ens enganyen una vegada, ningú no ens assegura que tornin ha fer-ho, per això del que ens podem refiar del nostre enteniment, aquesta és la manera d'arribar a conèixer les coses per si mateixes i que no ens enganyin.

4. Comparació

La concepció que té Descartes de !'anima és que podem arribar a conèixer-la, que I' ànima és la part lliure de nosaltres i per tant té una concepció semblant a Plató que considerava el cos una presó per a I' ànima.

Abstract 3 Hume fragment Adam

En aquest fragment Hume, posa l’exemple d’Adam perquè és el primer home i per tant, sense experiència anterior. Hume considera que no podem conèixer el curs de la naturalesa, per tant si el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Cal tenir en comte que nosaltres ens orientem a partir d’allò que és possible, però això no vol dir que sigui fals, però tampoc que romangui constant, perquè segons Hume també es possible que es produeixi un canvi en el curs. Hume considera que com tot són arguments probables, aquests no em proporcionen cap validesa per demostrar que el futur està d’acord amb el passat, per tant no ho podem provar. Ja que segons Hume, és una qüestió de fet i no es pot admetre cap prova que no tingui a veure amb l’experiència, per tant nosaltres donem per suposat aquesta relació entre futur i passat sense cap prova només guiant-nos per allò que és probable, perquè és el que estem acostumats a que passi.

Abstract 3 Hume

Hume en aquest fragment parla del principi de causalitat. Posa l’exemple de la bola de billar per explicar la relació de causa i efecte. Mostra la situació en que una bola topa amb l’altre i aquesta fa que es mogui, Hume analitza per tant la situació aclarint que les dues boles entren en contacte havans que es produeixi el moviment, per tant d’aquesta reflexió Hume extreu una de les evidències per ell que és que és necessari una contigüitat en el temps i en el lloc per tal que les boles es trobin. També es evident per Hume que la causa del moviment és anterior a l’efecte. La causa es possible gràcies al temps. Però Hume no es queda aquí sinó que vol anar més enllà a partir de provar un altre exemple però amb més boles de billar i veu que succeeix el mateix a partir d’aquí extreu que és important també una conjunció constant entre la l causa i l’efecte ja que entre objectes semblants hi ha semblança en aquests factors, però no pot descobrir més que això mencionat anteriorment, només podem saber que en el contacte d’una bola aquesta produeix un moviment a l’altre.

Existeix el “JO”

El primer filòsof en introduir aquesta idea del jo va ser Descartes, la seva concepció era la de un jo permanent i únic, un jo sense canvi. Tot el contrari que Hume, que pensa que és una simple percepció, una realitat en el canvi.

Que podem, dir del jo. Segons el meu parer, existeix una idea del jo, el jo com a realitat que sóc, com tot el que represento, el jo que engloba tant el meu pensament com el meu cos. Però aquest jo no és un jo permanent, un jo immutable, sinó que el jo va canviant a mesura que el meu pensament i la meva fisonomia canvia. Jo no puc dir que sóc la mateixa que fa uns anys, perquè ara tinc uns pensament i una maduresa que no coincideix amb la de fa uns anys, el que si que puc dir és que el que era fa uns anys, també ha contribuït al que sóc ara, perquè si no fos així no podria comparar, per tant el jo com a realitat ha d’englobar tot en el canvi, el jo que sóc ara però també el que era abans, el jo total que mostra el present però que té en compte el passat, tot allò que formi part de mi, el canvi o evolució.