Preguntes complexes:Has deixat ja de veure la televisió?
Argument ad ignorantiam: Per què ha deixat d’estudiar? Perquè m’he posat a estudiar.
Argument ad haminem: Com em pots dir que no digui mentides si tu les dius?
Argument d’autoritat : El ministre d’economia diu que l’ inflació baixarà l’any vivent, per tant baixarà. També quan diuen als anuncis de pasta de dents que cada 9 de 10 dentistes el recomanen.
Argument ad baculum: Votar no al estatut és votar al PP.
Argument ad paulum: si no fas el que et dic em mataràs del disgust!
Argument ex populo: El govern demana pactes quan les coses no van bé , com que els ha demanat, les coses no van bé.
Argument de la causa falsa:has guanyat perquè has fet trampes. També no fumis o seràs expulsat.
Generalització precipitada: vaig intentar fer els exercicis però com no em van sortir, tots els exercicis de llibre són impossibles de fer.
Argument pendent relliscós: si comets un delicte greu et poden jutjar i acabaràs a la presó.
1.Rousseau ens diu que l’home viu en un univers simbòlic i que cada cop s’allunya més de la realitat física, ja que hi veu tot a partir del simbòlic, cada cop medita més i interioritza, en resum, que viu dins d’una societat creada gracies aquest simbolisme i el llenguatge a afavorit molt es aquest canvi tan significatiu.
2. l’ésser simbòlic.
3. Roseau afirma que l’home ha sobrepassat els límits de la vida orgànica i per tant ja no hi ha sortida d’aquesta reversió, per tal no li queda altre remei que assolir la seva pròpia vida. Perquè a causa de haver deixat l’estat natural ha fet que abandonés el seu univers físic per entrar al món simbòlic en que es troba. Aquest món simbòlic apareix gracies a la capacitat que té l’home per imaginar i crear fantasies gracies a la capacitat mental, la qual l’omple de imatges que formen part del seu mon interior un món personal i molt divers d’idees i pensaments que no te cap relació son propis de cada imaginació. Aquesta capacitat de pensar i tenir tant a dir fa del llenguatge una eina essencial per poder expressar aquesta bellesa. Per tant,al viure en aquest món simbòlic la manera de reaccionar no es immediata sinó que necessitem el llenguatge,símbols ,religions o art per poder expressar-nos. La conclusió que fa de tot aquest text es que l’esser humà es incapaç de tornar a ser un salvatge feliç que visqués en la natura perquè ha decidit viure en societat i formar part d’una cultura simbòlica
Individu: és qualsevol ésser autònom que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu: és una teoria en que l’ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural: és la teoria que parteix de la base que l’ésser humà és sociable per naturalesa perquè necessita la societat i la cultura per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
Contractualisme: teoria que defensa que l’ésser humà no és sociable per naturalesa, sinó que la societat és una construcció artificial fruit d’un acord o contracte entre els éssers humans per evitar la lluita dels uns contra els altres.
Estat de natura: dins del contractualisme és l’estat originari en que es trobaven els éssers humans, on vivien en una associació caòtica, on estan el lluita contra els altres.
Pacte social: és una hipòtesi dins del contractualisme que parteix de l’ésser humà com a solitari i bo per naturalesa i que el canvi en societat és positiu però l’aparició de la societat privada i l’egoisme són el que posen en perill la convivència pacífica.
Antropologia social: és la ciència que estudia les cultures, la seva evolució i la seva estructura.
Socialització primària:és la part més important del procés de socialització ja que té com a objectiu introduir el subjecte dins de la societat, mitjançant la família, l’escola...
Cultura: és el conjunt d’aspectes, idees, tradicions,valors,costums i formes de conducta que un determinat grup humà accepta com a propis.
Subcultura:són grups de persones que viuen la cultura de manera diferent.
Contracultura:és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura.
Nous moviments socials: són ela grups socials alternatius que responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert i volen trobar un sentit per diferents mitjans com ara Internet i protesten davant la cultura.
Civilització(Hantinton): segona Hantinton una civilització és l’agrupació cultural de més abast, el nivell d’identitat cultural més ampli que es pot distingir d’un ésser humà d’un altre.
Etnocentrisme: és una actitud davant la diversitat de cultures que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura.
Xenofòbia: és el odi envers els estrangers que manifesta l’etnocèntric.
Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el poble que manifesta una persona etnocèntrica.
Racisme: és l’afirmació que diu que hi ha races superiors i inferiors.
Relativisme cultural: és l’actitud envers la diversitat cultural que proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: és una actitud que descobreix uns valors compartits amb altres cultures i ens condueix a una actitud intercultural que permet el diàleg entre cultures i evita que s’imposin unes a altres.
.jpg)