definicions

Saber ordinari: és el saber que s’adquireix en l’experiència de la vida quotidiana i el que es basa en el “Que” de les coses.

Saber científic: és el saber que vol buscar l’organització sistemàtica del coneixement i explicar el “Perquè” dels fets.

Saber filosòfic: és el saber que empra la raó i el pensament per descobrir els enigmes de l’ésser humà, també entendre la realitat.

Ciència: experimentació i aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.

Mètode: és la manera de pensar o d’actuar de forma planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.

Axioma: és un element ideal del mètode de les ciències formals, basat en els principis fonamentals indemostrables.

Inducció incompleta: tipus d’inducció que es recolza en comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles.

Hipòtesi: expressa fenòmens o fets que es poden constatar amb una suposició provisional que encara no ha estat confirmada.

Llei: és enunciat universal que expressa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.

Teoria: són conjunts de lleis en que les lleis queden explicades.

Falsació: és la efusió de una hipòtesis quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts.

Comprensió: és un esdeveniment que consisteix en captar el sentit de les coses, situant-se dins dels fets per trobar el sentit.

Mite: són narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos, recorrent a forces sobrehumanes no innates.

Mètode empiricoracional: mètode filosòfic que parteix del fet que compten amb els sentits, l’enteniment per accedir a la realitat.

Empirisme: separa les dues font de coneixement, l’experiència i raó i dóna més importància a la experiència, es serveis del mètode inductiu.

Mètode transcendental: no val esbrinar l’origen del saber, sinó fonamentar de donar la raó.

Joc de llenguatge: son solament maneres diferents d’utilitzar el llenguatge,sinó models que descriuen situacions comunicatives.

Hermenèutica no normativa: és la que no posa normes a la comprensió, vol descobrir els elements que fan possible la comprensió.

Pretensions de validesa de la parla: normes que posa l’hermenèutica normativa a la comunicació i comprensió.

Ontologia: és la filosofia teòrica que es basa en el tractar de l’ ésser.