comentari de text 3

HEIDEGGER

1. Idees principals.

2. Títol.

3. Comentari.

4. Comparar amb altres.

1. El text esmenta que la veritat ve a partir d’allò que és real i cert. La paraula veritat moltes vegades no es emprada com cal, ja que el que vol es donar certesa allò que és en si cert. La certesa, de un enunciat o una afirmació ha de coincidir amb la cosa a que es refereix, per tant ha de haver concordança, ja que aquesta és la clau de tota veritat o certesa.

2. “cert o fals?”

3. El text ens parla de tres factors molt importants que són la veritat, realitat i concordança. Moltes vedades confonem el terme veritat, que és el que “fa referència allò que fa cert el què es cert” com molt bé esmenta el text, amb l’aparença, que és allò que ens sembla cert però que no tenim tots els fonaments, ni tota la certesa per que ho corrobori. Per això cal veure el que es realment vertader, una manera de fer-ho és a partir de la certesa que concorda l’enunciat que tu esmentes amb el que fa referència perquè d’aquesta manera és pot dir que realment es cert el que és cert, per tant no es una aparença sinó que estàs convençut de que allò es realment vertader.

4. El text pren com a model per explicar el coneixement, el lema de la fenomenologia. És a dir, anar a les coses mateixes, conèixer el que són les coses en la presentació pura i simple de la consciència. Aquest es diferència del realisme, perquè creu que podem conèixer la realitat tal com és, l’objecte del conèixer existeix per si mateixa, independentment del subjecte. També es diferència de l’ idealisme perquè mentre la fenomenologia creu que es necessari la consciència cosa que també defensa d’idealisme, també considera que els objectes no s’adapten al subjecte, mentre que l’ idealisme subratlla que la realitat no existeix sense un subjecte que la conegui.

comentari de text 2

ORTEGA Y GASSET

1. Idees principals.

2. títol

3. Comentari

4. Comparar amb altres.

1. El text de José Ortega y Gasset, ens vol donar a entendre que cada persona té una manera de veure les coses, tot i que contemplem el mateix paisatge. Cadascú tenim la nostra pròpia visió i perspectiva de la realitat, el nostre punt de vista respecte al que ens envolta,perquè cadascun de nosaltres són totalment diferents i podem arribar a pensar i a interpretar les coses depenen de com estem en aquell moment, del nostre voltant i de molts elements més. Per això el coneixement és un recull dels diferents punts de vista.

2. “Diferent punt de vista”

3. El text ens diu què els individus podem conèixer de la realitat tot allò que volem veure i captar d’ella, nosaltres captem tot allò que podem a través dels nostres sentits, sentiments i sobretot respecte el nostre punt de vista, el que nosaltres coneixem és en part, tot el conjunt de perspectives que proporcionem tots els individus, gràcies a les diferents visions davant d’una mateixa realitat.

Per aquesta raó no podrem arribar a conèixer la realitat tal com és, bé en par una mica però es molt difícil tenir tots els punts de vista i moltes vegades ens intentem convèncer als demés de que la nostre es la més aproximada, però segons el perspectivisme, això hauria de ser possible, es a dir el fet de conèixer la realitat a partir de tots els punts de vista.

4. El text defensa com a possibilitat del coneixement el perspectivisme. El perspectivisme, manté que si es pot conèixer la realitat però barrejant les diferents perspectives, es a dir la barreja dels diferents punts de vista que tenim els individus sobre la realitat. El perspectivisme es diferència del dogmatisme, perquè mentre el perspectivisme té en compte els diferents punts de vista, el dogmatisme manifesta que es pot conèixer la realitat i no accepta cap crítica. També, el perspectivisme es diferència del criticisme, perquè el criticisme creu que es possible obtenir coneixements certs, però sempre i quant siguem capaços de saber fins a on podem arribar a conèixer i també contrastar críticament els nostres coneixements amb la realitat, per això creu que el saber és fal·lible, es pot discutir.

Podem arribar a conèixer ?

Arribar a conèixer es sens dubte una gran qüestió. Per una part el coneixement és la simple relació entre un objecte i un subjecte es a dir la relació entre les coses que ens passen per davant amb el jo, que és el suport del propi coneixement. Per això vist d’aquesta manera, es pot dir que podem arribar a conèixer a partir de la captació de les coses del nostre voltant per mitjà dels sentits i la percepció i que la resta les comparteixi amb tu per donar credibilitat allò que intentem conèixer. Però el fet de conèixer, va molt més enllà amb això vull dir que està relacionat directament amb la recerca de la veritat i moltes vegades confonem el propi terme veritat amb el que nosaltres creiem com a veritat. Es a dir , que la veritat ens confon perquè moltes vegades les coses no són com nosaltres creiem que ho són. Tot i això crec que podem arribar a conèixer dintre de les nostres possibilitats, a partir del que percebem i podem relacionar en el nostre entorn.

comentari de text

WITTGENSTEIN

1.Explicar idees principals.

2.Posar-li títol.

3.Quina es la filosofia dins del text?Per què W. Afirma que la filosofia es una activitat. Comenta la frase subratllada.

4.Quin mètode està emprant l’autor?Compara amb altres mètodes.

5. Busca informació sobre Wittgenstein.

1.El text de wittgenstein ens està donant a entendre que la finalitat de la filosofia és donar amb respostes finals i no parcials a totes les qüestions i pensaments que ens plantegem.

2. Li posaria el títol següent: “ L’aclariment del pensament”

3.La filosofia dins del text parteix de la opinió que la filosofia és l’aclariment del pensament i per tant no pot quedar-se en les suposicions sinó que ha d’arribar a l’aclariment dels pensaments mitjançant la precisió. Per aquesta manera afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria perquè ha de portar-se a la practica per duu a terme el seu objectiu principal de manera satisfactòria. I per tant convertir així tots els pensaments opacs i confusos en pensaments clars.

4.L’autor està emprant el mètode analiticolingüístic, ja que considera que la major part dels problemes filosòfics es plantegen perquè les expressions filosòfiques són imprecises i obscures i creen confusions. Per això la tasca de la filosofia serà analitzar el llenguatge i intentar aclarir-ho. Per tant el que li toca a la filosofia és aclarir de manera lògica els pensaments.

El mètode analiticolingüístic es diferència del mètode empirista en que mentre el analiticolingüístic es centra en el llenguatge i veu el llenguatge com a món,l’ empirista es centra en l’origen de la filosofia i el valor dels nostres coneixements depenen de l’experiència sensible, per tant la finalitat no es la mateixa perquè en comptes de analitzar el llenguatge i aclarir-ho, la finalitat es explicar tots els nostres coneixements referint-los a l’origen.

També el mètode analiticolingüístic es diferència del transcendental perquè mentre el analiticolingüístic es centra en el llenguatge, el transcendental es centra en mirar de fomentar i donar la raó al nostre saber, es a dir saber quina es l’estructura del coneixement, descobrir les condicions que ens fan capaços de pensar, actuar,esperar, per tant es fa una pregunta clau”Què és l’ésser humà?”.

definicions

Saber ordinari: és el saber que s’adquireix en l’experiència de la vida quotidiana i el que es basa en el “Que” de les coses.

Saber científic: és el saber que vol buscar l’organització sistemàtica del coneixement i explicar el “Perquè” dels fets.

Saber filosòfic: és el saber que empra la raó i el pensament per descobrir els enigmes de l’ésser humà, també entendre la realitat.

Ciència: experimentació i aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.

Mètode: és la manera de pensar o d’actuar de forma planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.

Axioma: és un element ideal del mètode de les ciències formals, basat en els principis fonamentals indemostrables.

Inducció incompleta: tipus d’inducció que es recolza en comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles.

Hipòtesi: expressa fenòmens o fets que es poden constatar amb una suposició provisional que encara no ha estat confirmada.

Llei: és enunciat universal que expressa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.

Teoria: són conjunts de lleis en que les lleis queden explicades.

Falsació: és la efusió de una hipòtesis quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts.

Comprensió: és un esdeveniment que consisteix en captar el sentit de les coses, situant-se dins dels fets per trobar el sentit.

Mite: són narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos, recorrent a forces sobrehumanes no innates.

Mètode empiricoracional: mètode filosòfic que parteix del fet que compten amb els sentits, l’enteniment per accedir a la realitat.

Empirisme: separa les dues font de coneixement, l’experiència i raó i dóna més importància a la experiència, es serveis del mètode inductiu.

Mètode transcendental: no val esbrinar l’origen del saber, sinó fonamentar de donar la raó.

Joc de llenguatge: son solament maneres diferents d’utilitzar el llenguatge,sinó models que descriuen situacions comunicatives.

Hermenèutica no normativa: és la que no posa normes a la comprensió, vol descobrir els elements que fan possible la comprensió.

Pretensions de validesa de la parla: normes que posa l’hermenèutica normativa a la comunicació i comprensió.

Ontologia: és la filosofia teòrica que es basa en el tractar de l’ ésser.