text 4 de Descartes

Descartes parla en aquest text del dubte metòdic. Descartes vol arribar a la veritat a través del dubte. Vol dubtar per poder d’aquesta manera criticar tot allò vertader segons es creu, per comprovar un cop dubtat tot el possible que es pot dubtar, si hi queda alguna cosa indubtable i per tant aquesta serà la vertadera veritat. A més considera que els sentits ens enganyen de vegades, per tant res no pot ser tal com ens ho fan imaginar, ja que algú que ens ha enganyat una vegada ho pot tornar a fer,ens mostren una realitat dubtosa, també és dubtós el propi pensament i raonament matemàtic ja que ningú assegura que quan es realitza nosaltres estem desperts i no es un somni ja que ningú m’ho assegura i cal tenir en compte que moltes vegades en els somnis apareixen representacions semblants a quan estem desperts. Després de tant dubte Descartes s’adonà que quan pensava en aquest dubte era ell qui pensava i raonava per tant ell havia de ser alguna cosa i arribà a la conclusió de que “ell pensa per tant ell és”, aquesta era una veritat absoluta i aplica “el jo” com a centre de la seva filosofia.

Existeix la realitat fora de la ment, independentment del fet que jo la pensi?

Estem envoltats de coses que considerem reals. Tot allò que ens envolta forma part de la nostra realitat. Però ens podem plantejar si la realitat existeix fora de la nostra ment, és a dir el fet de no pensar en ella ni ser conscients, existeix per si mateixa, independent al nostre pensament. Si ens formulem aquesta qüestió afirmem per tant que dubtem de l’existència d’aquesta. Si nosaltres no pensem en la realitat, no són conscients de la seva existència, perquè tot allò que ens fa creure que hi ha una realitat o que ens mostren indicis d’aquesta són els sentits. Per tant com podem saber si la realitat existeix independent de la ment ? no és pot arribar a saber perquè nosaltres només som capaços d’identificar-la a través de la realitat sensible, allò que ens mostren els nostres sentits. Aquests tampoc és que ens assegurin del tot que allò que observem és la realitat perquè ens poden enganyar, per tant l’únic del que estem segurs és de la nostra pròpia existència i que per tant ,nosaltres som una realitat i de la resta no podem confirmar res, per aquest motiu hem centrar-nos en el que sabem per arribar a comprendre el que no sabem

Activitat 3 :Influències en el pensament de Voltaire

Durant el seu exili a Londres, Voltaire freqüenta a l’elit de la ciència i la filosofia. És en aquest viatge en el qual coneix idees progressistes i liberals i madura el seu pensament sobre aspectes com la política, la societat i la llibertat. Quan regressa d'aquest viatge, expressa en les seves Cartes Filosòfiques la seva admiració i suport a les idees de Locke i altres autors i pensadors anglesos sobre canvis en la política i societat del moment.

Aquesta influència es veu clarament en tota la critica que fa Voltaire sobre el món, la justícia i la igualtat després d'haver conegut a Locke i el seu pensament.

La Marquesa de Châtelet va exercir sobre ell una important influència basada en l'intel·lectual i en el treball conjunt que ells realitzen durant aquest període ja que compartint certs interessos sobre ciència i filosofia, es dediquen a l'estudi d'aquestes matèries. Això dóna com fruit la publicació d'una obra que defensa i analitza el pensament de Newton i duu el nom de "La filosofia de Newton".

Les idees de Voltaire reflecteixen influències del racionalisme cartesià i de l'empirisme britànic, de manera destacada de les idees científiques de Newton.

http://www.cibernous.com/autores/voltaire/index.html