Crítica d’ Aristòtil a la teoria de Plató

Aristòtil defensa una teoria molt diferent a la de Plató. Segons Aristòtil es pot arribar a conèixer la realitat partint de que l’essència es troba en les coses i per tant nega l’existència d’un món intel·ligible. Per Aristòtil l’únic món existent és el món sensible on es troben les coses i que aquestes estan formades per una matèria, allò de que està format i una forma que determina allò que és i que vindria a ser l’essència. Per tant, Aristòtil critica la filosofia de Plató , ja que aquest considera que les idees del món intel·ligible són la causa de les coses i segons Aristòtil aquestes no poden ser-ho. També partint de la teoria de Guillem d’Ockham que diu que les coses no es poden multiplicar sense necessitat, Aristòtil critica Plató perquè aquest duplica la realitat i a més afirma que el món projectat és a dir l’intel·ligible és més real que el sensible. Un pensament contrari al d’ Aristòtil que afirma que no es possible accedir a un món intel·ligible.

Crec que Aristòtil té raó al dir que l’essència es troba en les coses i per tant poder arribar a conèixer la realitat i les idees a partir d’aquestes. Per exemple , les coses belles per a mi no es troben en un món intel·ligible sinó que es troben en aquelles coses que considero belles, la bellesa es pot trobar en un paisatge que es bell perquè conté l’essència en si, no en un món intel·ligible, al observar-ho puc extreure’n l’essència i captar la bellesa d’aquest.

PROJECTE 2

Situació històrica finals s. XVII i s. XVIII

Les últimes dècades del segle XVII i primers anys del s. XVIII encara perdura l ‘ absolutisme, els reis son omnipotents. Va ser la forma de govern en les monarquies d'Europa occidental. Mentre en la França de Luis XIV triomfava l'absolutisme, en altres parts d'Europa nord occidental ho feien les primeres revolucions burgeses que desafiaven a l'Antic Règim. La crisi del segle XVII i els tractats de Westfalia ( guerra del francès on Napoleó envaeix Espanya) reedificaren un nou equilibri europeu que impossibilitava les hegemonies espanyola o francesa, i que es va mantenir durant el segle XVIII.

Durant els últims decennis del segle XVII i els primers del XVIII es produeix a Europa un canvi important en tots els ordres. Els valors i conceptes que presidien la societat del Barroc entren en crisi a poc a poc, però irreversiblement. El canvi posen en dubte els vells valors de la societat i del saber tradicional. Propugnaven uns canvis d'idees i maneres d'interpretar el món que procedien del racionalisme a ultrança de la classe burgesa en ascens i és conegut sobre el tot amb el nom de la Il·lustració.

La Il·lustració va ser un moviment ideològic, de caràcter filosòfic i cultural que va impregnar totes les activitats literàries, artístiques, històriques i religioses. Aquest moviment té lloc en l'època de les revolucions liberals i burgeses; suposa una crítica realitzada per les classes mitges davant l'antic règim i una concepció liberal i tolerant en tots els ordres.

Sorgeix un esperit crític i s'admeten la raó i l'experiència com les dues úniques vies de coneixement. S'incrementa l'esperit científic en aquest segle i apareixen científics i filòsofs anglesos importants com newton, Locke, Smith i Hobbes.

França, les tensions més rellevants són d'ordre moral, de dret (especialment dret polític) i del progrés històric; il·lustrats francesos importants: Bayle, Montesquieu, Voltaire, Condornet, Diderot, D’Alambert, Condillac i Rosseau. En aquest país també apareix en aquesta època la primera Enciclopèdia, per Diderot, que es considera una de les causes de la revolució francesa.

Els ideals de l'home il·lustrat eren:

· predomini de la raó com pauta de la conducta humana

· alt concepte de la utilitat

· comportament racional de l'home i ideal de la felicitat humana

· La secularització del pensament imprescindible per a la llibertat de l'home.

· La raó és l'eix de l'evolució. L'home ha inventat a Déu, no al revés.

· Luis XIV. Presenta un moment cultural, no un personatge.