El mite de la caverna de Plató

Plató en el mite de la caverna exposa una situació on fa imaginar que uns presoners és troben dins d’una caverna i els quals no poden moure’s. Aquests contemplen unes imatges a través del foc que tenen al davant i per a ells aquesta és la seva realitat, la percepció d’aquestes imatges i sons ,que en veritat son figures inanimades que es troben a l’altre costat. Continua amb la alliberació d’un dels presoners i que al arribar a l’exterior aquest seguiria creient que les imatges que veia eren més reals que el que veu ara i que a més es trobaria confós. Però un cop s’acostumés a la llum s’adonaria de que les ombres no eren reals . Per acabar diu que si aquest tornés un altre cop a la caverna no podria percebre ve les ombres per el canvi de llum i els companys es burlarien de ell dient que la llum li ha fet mal als ulls i que no es bo pujar-hi. Amb aquesta situació Plató vol explicar la seva teoria sobre el món visible o dels sentits que representa els presoners i el món intel·ligible o de idees que en la història és refereix al món de dalt i la contemplació de les seves coses. Plató considera que en el món intel·ligible l’últim que es percep i a través de treball és el bé. Però que una vegada es percebuda la idea del bé, aquesta és la causa de la bellesa i ho recte que hi ha en les coses. Considera que aquesta idea del bé segons el món visible o dels sentits és la que engendra la llum i a la persona , en canvi en el món intel·ligible aquesta idea del bé és la que té el poder i és la productora de la veritat i el coneixement i qui vulgui procedir sàviament per la vida ha de veure-la.