El que explica Plató en el mite de la caverna el podem veure reflectit en la nostra societat actual.En primer lloc, aquest món sensible que representa l’encadenament en que estem sotmesos , per tant nosaltres som els presosdins de la caverna, dins de les pressions per part d’aquelles empreses que ens veuen com la seva eina per guanyar diners, no som més que esclaus d’una societat de consum que ens marca i ens manipula per treure’ns profit.Però aquella persona que no es deixa influir per la societat i que segueix el seu parer, és aquella que aconsegueix alliberar-se i adonar-se del bé donat pel món intel·ligible. Per tant en la nostra societat arribar a comprendre que sota allò que viu és un món ple d’aparences que no deixen mostrar realment la personalitat de cadascú de nosaltres. Per tant s’allibera al adonar-se que es més important la llibertat i els ideals de cadascú que no pas la felicitat equivocada de la societat donada per les coses immaterials i electròniques que tenim al nostre abast i imposats per enganys com ara la publicitat, coses insignificants al costatdels grans paradigmes de la vida.
Plató en el mite de la caverna exposa una situació on fa imaginar que uns presoners és troben dins d’una caverna i els quals no poden moure’s. Aquests contemplen unes imatges a través del foc que tenen al davant i per a ells aquesta és la seva realitat, la percepció d’aquestes imatges i sons ,que en veritat son figures inanimades que es troben a l’altrecostat. Continua amb la alliberació d’un dels presoners i que al arribar a l’exterior aquest seguiria creient que les imatges que veia eren més reals que el que veu ara i que a més es trobaria confós. Però un cop s’acostumés a la llum s’adonaria de que les ombres no eren reals .Per acabar diu que si aquest tornés un altre cop a la caverna no podria percebre ve les ombres per el canvi de llum i els companys es burlarien de ell dient que la llum li ha fet mal als ulls i que no es bo pujar-hi. Amb aquesta situació Plató vol explicar la seva teoria sobre el món visible o dels sentits que representa els presoners i el món intel·ligible o de idees que en la història és refereix al món de dalt i la contemplació de les seves coses. Plató considera que en el món intel·ligible l’últim que es percep i a través de treball és el bé. Però que una vegada es percebuda la idea del bé, aquesta és la causa de la bellesa i ho recte que hi ha en les coses. Considera que aquesta idea del bé segons el món visible o dels sentits és la que engendra la llum i a la persona , en canvi en el món intel·ligible aquesta idea del bé és la que té el poder i és la productora de la veritat i el coneixement i qui vulgui procedir sàviament per la vida ha de veure-la.
Plató comença dient a través de Sòcrates que la gent creu que la ciència no té cap força per dirigir la persona o manar-la, sinó tot el contrari, diu que la gent abans d’afirmar això, creu que la força que mana sobre ells és la produïda per una altre cosa com ara la passió, el plaer, l’amor. La ciència per tant és per a ells és una força manejable , que poden manipular i fer anar d’un costat a l’altre. Després d’aquestes conclusions, inicia amb el diàleg i les preguntes dirigides al públic, deixant anar una pregunta referida al tema tractat i voler donar la volta a la situació. Vol que la gent pensi si és veritat el que pensen o si creuen que la ciència no té res a veure amb un esclau sinó quelcom bell i capaç de dirigir l’home, perquè considera que només aquella persona que coneix el bé i el mal es capaç d’adonar-se de que l’únic que el pot governar és la ciència i no pas el que creien en lloc d’aquesta, perquè la ciència és l’única que pot donar enteniment a l’home. Formulant aquesta pregunta, utilitza el seu mètode, el Socràtic, per fer que la gent es doni compte del que realment significa i que arribin a la conclusió de que s’equivoquen, però per ells mateixos. Posa en pràctica la teoria del intel·lectualisme moral, ja que vol aconseguir que la gent s’adoni del bé i el mal i per tant segons aquesta fins ha les hores han sigut uns ignorants i que aprenguin dels errors.
François-Marie Arouet, que es va donar a si mateix el pseudònim de Voltaire, és potser un dels intel·lectuals francesos més polifacètics i importants del Segle de les Llums.
Va néixer a París el 21 de Novembre de 1694. Va estudiar en el col·legi jesuïta Louis-li-Grand. De la seva formació religiosa guardarà Voltaire un penós record que es plasmarà en una actitud irreverent, rebel i burleta front l'Església, les seves institucions i dogmes. Quan mor en 1715 Luis XIV i pren la regència el Duc de Orleans, Voltaire escriurà una sàtira contra ell que li durà pres a la Bastilla durant un any, temps que dedica a estudiar literatura. En 1718 Voltaire coneix el seu primer èxit amb la tragèdia Èdip i amb una epopeia, La Henriade. En 1728, Voltaire difondrà les progressistes idees polítiques angleses i el pensament del científic Isaac Newton i del filòsof John Locke.
En 1731 escriu Història de Carlos XII, obra en la qual esbossa els problemes i tòpics que, més tard, apareixeran plenament madurats en la seva famosa obra Cartes filosòfiques, publicada en 1734 i en la qual porta a terme una radical defensa de la tolerància religiosa i la llibertat ideològica.
En 1742 Voltaire publica Mohamed o el fanatisme, obra que serà prohibida i un any després apareix Mérope. Per aquesta època, en la qual havia esclatat la guerra de successió austríaca, Voltaire marxa en missió secreta a Berlín, després de la qual cosa recupera el seu prestigi, sent nomenat acadèmic, historiògraf i Cavaller de la Càmera real. Voltaire aviat acaba malament amb el monarca i és expulsat d'Alemanya. Com França li va negar la residència, Voltaire es refugia a Suïssa.
En 1759 publica Cándido o l'optimisme, obra que serà immediatament condemnada en Ginebra per les seves iròniques crítiques a la filosofia leibniziana i la seva sàtira contra clergues, nobles, reis i militars. Les innocents reflexions del jove Cándido no deixen canya dreta. Quatre anys després compon Tractat sobre la tolerància i en 1764 el seu Diccionari filosòfic. En 1778 Voltaire torna A París, acollit amb entusiasme, morint el 30 de maig d'aquest mateix any.
.jpg)