Parmènides en els textos ens mostra la seva filosofia que parla de la via de la veritat. Mostra els dos camins o vies possibles de recerca: la que és i no és no- ésser, que vol dir que l’ésser sempre hi és i no pot no ser, on esmenta la seva visió de que és el mateix pensar i ésser perquè creu que hi ha una sola realitat, l’ésser que no canvia. I l’altre via que no es i és necessariament no –ésser, ja que aquest al no ser ésser no pot ser mai ésser, ja que del no res no pot sortir res. Sobre la primera via ens parla d’aquest ésser com un de sol, homogeni , el qual no es pot dividir en parts, sempre és el mateix, ja que com esmenta al tercer fragment”mai no el podries tallar de manera que l’ésser no es continués amb l’ésser, ni dispersar-lo”. També el considera com un ésser sempre present, ni passat, ni futur, ja que no importa per on es comenci perquè al final es torna al mateix lloc. Per últim considera que no s’ha de ajuntar les dues vies com a una de sola, ja que l’ésser mai podrà ser considerat com no-ésser , ni al revés
No hay comentarios:
Publicar un comentario