jueves, 30 de abril de 2009

Definicions tema 10.


Intel·lectualisme moral: és la posició que diu que és impossible obrar malament expressament i identifica el saber amb la virtut.

Maièutica: és l mètode de l’art de donar a llum la veritat.

Hedonisme: és aconseguir evitar el dolor i experimentar el plaer per ser feliç.

Felicitat d’ Aristòtil: ser feliç és ser home en el sentit més ampli de la paraula, identifica el bé amb el plaer de desenvolupar l’activitat intel·lectual.

Prudència: és la virtut intel·lectual que ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

Pau interior: és actuar amb apatia fent-se sensible al sofriment i opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: el plaer és pot mesurar i aquests es poden comparar.

Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l’acció en que ens trobem es sotmet alguna de les regles que consideren morals.

Ètica deontològica: és la tradició iniciada per Kant i es preocupa pel deure i les normes.

Imperatiu categòric: són ordres que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.

Dignitat humana: conseqüència de l’autonomia moral i que implica un respecte dels drets de cadascú.

Intuïcionisme dels valors: poden captar els valors de les coses a través d’una intuïció emocional.

Comunitarisme: ètica que defensa les comunitats davant la pèrdua d’identitat i individualisme.

Universalisme: defensa una ètica universal i recorden la solidaritat de grup i una valors que tothom ha de compartir.

martes, 21 de abril de 2009

DILEMA 2


· Què ha de fer l’Alfons? Per què?

Crec que l’Alfons hauria de deixar la feina si es el que ell vol ja que no es sent agust amb el que fa al medi ambient i té consciència ecològica, però si pogués hauria de buscar altres alternatives de feina millors de la que ha trobat per que la situació familiar no estigui tan compromesa.

1. L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar de la seva família pel benestar de la humanitat? Per què?

Segons el seu criteri ell es sent malament i canviaria de feina anteposant el benestar de la humanitat sobre el de la família, però jo crec que sempre es pot fer més i buscar altres sortides.

2. Tenim obligacions amb les generacions futures?

Jo crec que si ja que el que fem nosaltres amb el món en que vivim és el que deixarem a les generacions futures i és per tant la nostra responsabilitat mantenir-ho el millor possible per que ells puguin viure igual de bé que nosaltres, però aquesta mentalitat s’hauria d’aplicar definitivament.

3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?

No es pot privar a un poble de forma directe els mitjans de subsistència sinó que mica en mica s’ha d’intentar canviar aquests per uns altres millors i que no facin malbé el medi ambient perquè si talles de cop els mitjans no milloraria la situació ja que tota l’economia del poble i les famílies no tindrien res i el que es vol és un futur millor per a tots.

4. Com es pot resoldre aquest problema de mitjans de subsistència i mantenir també els pulmons de la terra?

Es podria arreglar buscant formes alternatives, per anar canviant la forma de vida del poble i a l’hora que no afectés al medi ambient.

5. De qui són responsabilitat els problemes mediambientals?

Crec que aquests problemes no són solament responsabilitat del govern, que hauria de ser el principal interessat en poder ajudar i millorar aquest aspecte posant multes a les fàbriques...sinó també dels ciutadans per poder posar-hi de la seva part perquè si cadascú redueix alguna quantitat es notaria i farien bé per al futur.

6. Què hi diria un utilitarista?

Diria que hem de respectar la natura i hem de pensar en les generacions futures.

Dilema 3

· Què ha de fer el professor?

El professor hauria de fer el que li dicti la seva consciència, però segons el meu punt de vista crec que no hauria de pujar-li la nota ja que això no seria just per als altres alumnes i perdria la seva credibilitat i professionalitat com a professor.

1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en un altre no pujar-li.

Pujar-li

No pujar-li

La noia podrà cursar la carrera que ella vol.

No seria just per a la resta d’alumnes

Posarà per davant la felicitat de la noia.

La reputació del professor no seria la mateixa.

2. Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?On?

Si hi ha un conflicte ja que està en joc la felicitat de l’alumne però també la justícia, ja que ella reconeix que no s’ho mereix.

3. Com resoldria aquest problema un utilitarista de l’acte i un utilitarista de la regla?

El utilitarista de l’acte li posaria la nota per les conseqüències, en canvi l’utilitarista de la regla no li posaria perquè no seria just.

4. Quina regla creus que aplicaria el representant de d’utilitarisme de la regla?

La regla moral.

martes, 14 de abril de 2009

Comentari : “la persona té dignitat i no preu”

Comentari : “la persona té dignitat i no preu”

1.Idees

2.Títol

3.Comentari

1. En aquest text, Kant ens està exposant la seva opinió sobre la dignitat de les persones, ens explica els medis i els fins o bé els preus que trobem, però també vol que sapiguem que la persona no té preu sinó que supera tot això perquè és un fi per si mateix i d’aquesta manera té dignitat perquè també té moralitat i per tant pertany al regne dels fins.

2.” La dignitat humana”

3. Kant en aquest text ens exposa la seva visió sobre els principis morals i les persones segons el seu punt de vista. Per tant considera que les persones són éssers que són fins per si mateixos, això vol dir que serà la llei moral qui protegeixi a éssers que tenen un valor absolut, en si i no per els altres, tracten a la humanitat com la seva pròpia persona i sempre com un fi per tal de valorar-los. Per tant, les persones no tenen preu sinó com molt bé ressalta Kant tenen un valor intern, tenen dignitat. Referint-se a dignitat com a fet que la persona és un ésser autònom i com a fonament dels drets humans els respecta i els aplica, ja que els homes i les dones són capaços de donar-nos aquestes lleis morals, per poder superar l’egoisme i posar-nos en el lloc dels altres.