Crítica d’ Aristòtil a la teoria de Plató

Aristòtil defensa una teoria molt diferent a la de Plató. Segons Aristòtil es pot arribar a conèixer la realitat partint de que l’essència es troba en les coses i per tant nega l’existència d’un món intel·ligible. Per Aristòtil l’únic món existent és el món sensible on es troben les coses i que aquestes estan formades per una matèria, allò de que està format i una forma que determina allò que és i que vindria a ser l’essència. Per tant, Aristòtil critica la filosofia de Plató , ja que aquest considera que les idees del món intel·ligible són la causa de les coses i segons Aristòtil aquestes no poden ser-ho. També partint de la teoria de Guillem d’Ockham que diu que les coses no es poden multiplicar sense necessitat, Aristòtil critica Plató perquè aquest duplica la realitat i a més afirma que el món projectat és a dir l’intel·ligible és més real que el sensible. Un pensament contrari al d’ Aristòtil que afirma que no es possible accedir a un món intel·ligible.

Crec que Aristòtil té raó al dir que l’essència es troba en les coses i per tant poder arribar a conèixer la realitat i les idees a partir d’aquestes. Per exemple , les coses belles per a mi no es troben en un món intel·ligible sinó que es troben en aquelles coses que considero belles, la bellesa es pot trobar en un paisatge que es bell perquè conté l’essència en si, no en un món intel·ligible, al observar-ho puc extreure’n l’essència i captar la bellesa d’aquest.

PROJECTE 2

Situació històrica finals s. XVII i s. XVIII

Les últimes dècades del segle XVII i primers anys del s. XVIII encara perdura l ‘ absolutisme, els reis son omnipotents. Va ser la forma de govern en les monarquies d'Europa occidental. Mentre en la França de Luis XIV triomfava l'absolutisme, en altres parts d'Europa nord occidental ho feien les primeres revolucions burgeses que desafiaven a l'Antic Règim. La crisi del segle XVII i els tractats de Westfalia ( guerra del francès on Napoleó envaeix Espanya) reedificaren un nou equilibri europeu que impossibilitava les hegemonies espanyola o francesa, i que es va mantenir durant el segle XVIII.

Durant els últims decennis del segle XVII i els primers del XVIII es produeix a Europa un canvi important en tots els ordres. Els valors i conceptes que presidien la societat del Barroc entren en crisi a poc a poc, però irreversiblement. El canvi posen en dubte els vells valors de la societat i del saber tradicional. Propugnaven uns canvis d'idees i maneres d'interpretar el món que procedien del racionalisme a ultrança de la classe burgesa en ascens i és conegut sobre el tot amb el nom de la Il·lustració.

La Il·lustració va ser un moviment ideològic, de caràcter filosòfic i cultural que va impregnar totes les activitats literàries, artístiques, històriques i religioses. Aquest moviment té lloc en l'època de les revolucions liberals i burgeses; suposa una crítica realitzada per les classes mitges davant l'antic règim i una concepció liberal i tolerant en tots els ordres.

Sorgeix un esperit crític i s'admeten la raó i l'experiència com les dues úniques vies de coneixement. S'incrementa l'esperit científic en aquest segle i apareixen científics i filòsofs anglesos importants com newton, Locke, Smith i Hobbes.

França, les tensions més rellevants són d'ordre moral, de dret (especialment dret polític) i del progrés històric; il·lustrats francesos importants: Bayle, Montesquieu, Voltaire, Condornet, Diderot, D’Alambert, Condillac i Rosseau. En aquest país també apareix en aquesta època la primera Enciclopèdia, per Diderot, que es considera una de les causes de la revolució francesa.

Els ideals de l'home il·lustrat eren:

· predomini de la raó com pauta de la conducta humana

· alt concepte de la utilitat

· comportament racional de l'home i ideal de la felicitat humana

· La secularització del pensament imprescindible per a la llibertat de l'home.

· La raó és l'eix de l'evolució. L'home ha inventat a Déu, no al revés.

· Luis XIV. Presenta un moment cultural, no un personatge.

Comentari del Fedó 2 lluita de contraris

En aquest fragment del Fedó mostra un diàleg entre Sòcrates i Cebes, aquest diàleg s’inicia amb una pregunta , si les ànimes dels homes morts són a l’ Hades o no. Segons Sòcrates, per tant el pensament de Plató ,hi ha una antiga tradició o creença que diu que tot torna és a dir que els vius ressorgeixen dels morts. Per tant si això és veritat les ànimes han de ser a l’ hades perquè si deixen d’existir no podrien tornar a néixer. Per fer entendre això a cebes planteja la lluita de contraris ja que tot allò que té un contrari s’origina a partir del seu contrari , una idea estreta de Heràclit. Mitjançant els exemples com el gran i petit, el fort i el dèbil, fa que Cebes s’han adoni de què també ha de haver un contrari per a viure i que aquest és la mort i admet també que la vida sorgeix de la mort d’aqueta manera les ànimes han de ser a l’ Hades . Aquest diàleg entre Sòcrates i Cebes és una mostra clara d’un diàleg Socràtic ja que s’inia amb una qüestió i a mesura que van avançant Sòcrates ajuda a Cebes a que les idees flueixin del seu interior i tregui la veritat del seu interior en aquest cas que hi ha un retorn a la vida que és contrari a la mort.

Comentari del Fedó 1 cos i ànima

Sòcrates explica segons el Pensament de Plató que pot haver un camí per mitjà de la raó per aconseguir la recerca que no podem aconseguir per causa del nostre cos perquè l’ànima es troba contaminada per aquest. Per tant, un camí que ens porti a la veritat.

Creu que el cos és una càrrega per a l’ànima, ja que aquest necessita manteniment i ens impedeix adonar-nos d’allò real,per aquest motiu no arribem a la veritat, sinó que ens lligar-nos al món sensible. Dona tota la culpa al cos que segons ell es el responsable de les guerres ja que és ell el que ens porta a desitjar possessions que són la causa d’aquestes guerres.

A partir d’aquest encadenament que ens té sotmesos el cos no som capaços de dedicar-nos a la filosofia i quan ho intentem el cos ens despista i ja no ens deixa veure la veritat. Però si volem veure la veritat cal desfer-se del cos i que l’ànima arribi a estar sola en si mateixa i s’apropi al món intel·ligible. Arriba a la conclusió doncs que basant-se en els raonaments anteriors l’única manera de conèixer la veritat és un cop haguem mort, ja que serà l’únic moment en que estigui sola en si mateixa. Per tant fins a les hores cal que ens allunyem dels desitjos del cos i realitzar allò necessari per poder arribar a la recerca de la veritat.

Esquema del Fedó

Comentari text 14 de Plató

El coneixement racional

Plató en aquest text mostra un diàleg entre Sòcrates i Cràtil on es considera que el coneixement no existeix , si les coses que coneixem canvien i no es mantenen, aquelles coses que captem a través dels sentits. No existeix aquell coneixement relacionat amb les coses sensibles perquè segons Plató és impossible arribar a conèixer les coses del món sensible, ja que si considerem que existeix aquest coneixement, aquest també canviaria la seva forma i no seria el mateix coneixement. Per tant, segona plató si no podem arribar a conèixer les coses canviants, el coneixement no hi serà sempre per tant no hi hauria ni subjecte ni objecte per conèixer, ja que aquests són els dos elements que constitueixen el coneixement.

Emfatitza doncs, que sí desisteix allò bell és a dir la idea de bellesa, allò que és bo, al que es refereix no és a les coses sensibles i canviants sinó a l’essència de les coses, el coneixement de les idees en si mateixes i fora del món sensible i de la ment, l’únic coneixement segons Plató capaç d’arribar a l’universal, només es pot parlar d’aquest coneixement.