definicions de la filosofia com a racionalitat teòrica

Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació del món i el seu objectiu, és conèixer la realitat.
Raó practica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.
Metafísica: és la filosofia que tracta sobre allò que es troba més enllà dels sentits i les explicacions científiques.
Ultimitat: és una de les característiques bàsiques de la metafísica, és el seu intent d’arribar a les qüestions últimes. Allò que ja no té causa.
Subjecte: és el protagonista de l’acció de conèixer, és el suport perquè hi pugui haver coneixement.
Opinió( Kant):és un estat de coneixement en què el subjecte considera que una cosa es certa sense estar-ne convençut i sense tenir raons per convèncer als altres.
Interès emancipador: és un tipus de interès del coneixement segons Apel i Habermas, per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió de qui els volen manipular o reprimir.
Dogmatisme: és una possibilitat de coneixement, que manifesta una actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, és per tant l’afirmació de l’existència de la realitat absoluta, de forma universal i immutable.
Escepticisme moderat: és una possibilitat del coneixement que pensa que mai hi haurà una justificació suficient per acaptar quelcom es cert, i pensa que ens hem de conformar amb allò que és probable.
Perspectivisme: és una possibilitat del pensament proposat per Ortega y Gasset, manté que si que es pot arribar a conèixer la realitat, però conjugant amb diverses perspectives o punts de vista.
Realisme: és un model explicatiu del coneixement, que defineix que podem arribar a conèixer la realitat tal com és, és a dir l’objecte del coneixement.
Idealisme: és un model explicatiu del coneixement que creu que no podem arribar a conèixer la realitat tal com és, les coses tal com són sinó tal com se’ns mostren. Coneixement del fenomen.
Noesi (Godamen): consciència que s’obre a la realitat.
Ignorància: és un estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: és un criteri de veritat en què una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’ algú que és un expert en la matèria.
Evidència sensible: és un criteri de veritat que es basa en les dades dels sentits.
Adequació: relació de concordança entre el que pensem i la realitat.
Coherència:criteri de veritat que es basa en que una proposició ha de deduir-se lògicament del conjunt de proposicions que forma part.
Pragmatisme: defensa que és vertader allò que és útil.
Consens: acord entre interlocutors que formen una comunitat igual en diàleg i amb igualtat de condicions.
Contingent: allò que existeix però podria no existir.
Necessari: que es defineix com absolutament real,allò que és i no pot no ser, hi ha de ser perquè si.
Virtualitat: conjunt de sensacions i percepcions generades amb ajuda d’un suport tècnic. Configuren un món nou, anomenada realitat virtual.
Perjudicis: judicis previs que hem d’adquirir per educació.