Carta a Meneseu

Idees principals:

A la carta de Epicur a Meneceu resumeix tota la seva filosofia. Segons
Epicur, la filosofia a d’arribar a tothom, tan a joves com a vells, tot i que no vegi els joves del tot preparats. Mostra perfectament quin és per a ell l’objectiu de la vida, aquest és ser feliç.

Títol: Viu la vida en felicitat.

Comentari:

Epicur en aquesta carta plasma la seva filosofia, centrada en la vida el plaer i la felicitat. Per Epicur l’objectiu de la filosofia és arribar a la plenitud per tant, busca el camí cap a la felicitat, ja que aquest és el fi. Per això considera que s’ha de viure però viure feliç i aprofitant el moment. No s’ha de témer a la mort perquè quan nosaltres hi som ella no hi és i quan ella hi és nosaltres ja no hi serem, la mort és un fet i existeix.

L’objectiu per tant és buscar el camí per arribar a la felicitat, aquest camí segons Epicur es a través dels plaers que ens porten aquesta. La recerca de la felicitat segons Epicur és una diferència clara amb el terme de felicitat d’ Aristòtil que és dedicar-se a una vida contemplativa i basada en l’activitat intel·lectual i també respecte la de Plató que era observar les idees. Per a Epicur però, la recerca dels plaers és el camí cap a la felicitat però s’ha de saber on estan els límits ja que si ens passem podem arribar a convertir els plaers en vicis i aquests no ens porten cap a la felicitat, per què la felicitat és el no sentir dolor.

Què és primer l’ou o la gallina?

Una de les qüestions, que encara no hem pogut resoldre, al igual que els grans misteris que ens planteja la natura, és que ha sorgit primer si l’ou o la gallina.

Cadascú té la seva manera de veure aquest misteri i les raons que el porten a estar a favor d’un o l’altre. Però la resposta va molt més enllà. Seguint el pensament i la filosofia d’ Aristòtil, podem reflexionar sobre el que representa l’ou i la gallina, podrien dir que son éssers naturals, per tant tenen un principi de moviment. Aquest principi de moviment be reflectit per la tracció entre contraris, per tant l’ou i la gallina son contraris. Segons Aristòtil per que es pugui produir aquest canvi o principi de moviment, a de haver un estat inicial que és la privació, és allò que canvia i aquesta arribarà a la forma que és el que apareixerà en el canvi. Donat això podem dir que segons Aristòtil, per arribar a ser alguna cosa, primer no s’ha de ser aquella cosa, seguint la teoria del canvi podrien pensar en un primer moment, que primer sorgeix l’ou i després la gallina, ja que l’ou és la no gallina que es convertirà en gallina. Llavors l’ou és el no ésser com a privació, que és el mateix que ésser en potència, ja que pot arribar a ser gallina o no, per aquest motiu la gallina sorgeix abans que l’ou, ja que és ésser en si mateix.

text d'Aristòtil sobre la virtut

Aristòtil en aquest text, parla sobre la seva teoria de la virtut i el terme mitjà. Considera que tot el que és continu i divisible té una part més gran i una de més petita i una d’igual, aquest és el terme mitjà. El terme mitjà és aquell que es troba entre dos extrems, entre l’excés i el defecte. Aquest terme mitjà és el que haurà de tenir la virtut, ja que aquesta és exacta, d’aquesta manera es podrà ser virtuós si no es tendeix als extrems ja que tots dos són dolents i no deixen arribar a la virtut. Un exemple és la virtut de generositat, l’excés seria la prodigalitat i en contrari, el defecte seria l’avarícia. Per tant si la virtut és el terme mitjà, aquest terme mitjà serà el camí per arribar a la felicitat.