martes, 31 de marzo de 2009

redacció

“Es millor ser una persona insatisfeta que un porc satisfet”

Les persones durant la nostra vida tenim aspiracions i somnis que volem arribar a complir per tal de ser feliços, però aquestes aspiracions no sempre es poden arribar aconseguir. Tots tenim uns límits i no som capaces d’arribar allà on voldríem i per aquest motiu, sorgeix l’ insatisfacció . l’ insatisfacció sens dubte és la sensació que ens queda després d’haver fracassat en algun aspecte o bé quan hi arribem però encara volem més. Aquesta sensació és molt freqüent en les persones ja que per naturalesa, per ser feliços necessitem alguna cosa més del que som. Jo crec per tant, que estar insatisfet no vol dir ser infeliç sinó que vols conèixer i obrir-te a altres camps, on potser no seràs capaç d’explorar però que només de l’ intent haurà valgut la pena per ser feliç i per poder arribar a remuntar situacions en la vida que no s’esperen, en aquest cas és molt important tenir ambicions per no venir-te a baix. Per això, crec que és millor ser una persona insatisfeta que no pas un porc satisfet, ja que el porc satisfet és algú que no ha tingut aquestes ambicions i aquests somnis, ni tan sols ha volgut conèixer tot allò que l’envolta, per tant no es pot considerar una persona amb felicitat completa, ni amb coneixement , sinó que es conforma amb el que es conformaria un animal, el mínim.

Obrar conforme a la virtut més perfecta

Comentari de text pag.195

1.idees

2. títol

3. comentari

1. el text ens parla de la funció de l’home segons Aristòtil, donant a entendre que està lligada a l’ànima i aquesta fa que obrem segons les virtuts més perfectes. Per això aquestes virtuts formen la vida completa o bé la felicitat.

2. “Arribar a la felicitat”

3. Aristòtil en aquest fragment ens vol explicar la seva opinió sobre la funció de l’home. Segons ell, aquesta funció està relacionada amb l’ànima i alhora amb la manera d’obrar segons les virtuts més perfectes. l ’objectiu principal és per tant arribar a completar aquesta funció per tal d’aconseguir una vida completa. Amb això Aristòtil ens ve a referir que l’home a partir de les activitats que realitza el que vol aconseguir és arribar a una fi, un fi que supedita als altres, per tant un fi últim que dona sentit als altres. “LA FELICITAT”. Per tant tenint en compte aquesta visió podem considerar que hi ha una certa relació entre la felicitat i el ser virtuós. Ja que ser virtuós vol dir actuar segons les bones virtuts i aquestes fa que es produeixi una vida completa, ja que l’home virtuós vol arribar a la seva fi, un bé perfecte que es busca per si mateix, un bé suficient, per tant la felicitat.

martes, 10 de marzo de 2009

Estàs d’ acord amb el que diu Sòcrates “ ningú no fa el mal sabent que ho fa”

Segons Sòcrates les persones no fem mal sabent que ho estem fem i per tant quan actuem bé es perquè sabem que està bé. Crec que aquesta afirmació és molt discutible, perquè si és veritat que la majoria de persones que saben el que esta bé actuen d’aquesta manera i també es dona el cas que per una persona que sembla que el que per ell està bé és en realitat dolent, aquest no coneix realment el que esta bé o malament és a dir és ignorant. Però no totes les persones actuen segons aquest criteri, ja que pot ser que la persona conegui el que és dolent per l’ altre i la seva intenció és fer-li mal de forma intencionada per venjança o qualsevol altre motiu que el porti a actuar d’aquesta manera. La ment i el pensament humà és imprevisible i no es pot saber realment d’intenció que té la persona ja que moltes vegades mou més els sentiments que no pas les bones accions. Aquesta gent no es que no sàpiga el que està bé, sinó que decideixen fer mal pel simple fet que saben que no està bé.