Filoblog "believes in your thought"

Text 1 Kant

2010-04-28T14:20:00.000-07:00

Kant en aquest text que pertany a la introducció de la crítica de la raó pur, tracta el tema del coneixement. Segons Kant tot el nostre coneixement comença amb l’experiència, és a dir, a partir d’allò que captem a través dels sentits. Aquest fet per Kant és indubtable.

Segons Kant, la nostra capacitat de coneixement es desperta a partir dels objectes que se’ns presenten i que fan que reaccionar als nostres sentits,aquests objectes per ells mateixos es creen representacions i són les que fan que el nostre enteniment sigui capaç de separar-les i d’aquesta manera crear impressions sensibles que són les que ens permeten arribar a un coneixement dels objectes. Afirma que el fet que el nostre coneixement comenci amb l’experiència, no vol dir que tot el coneixement procedeixi d’aquesta. Pot ser que inclús el nostre coneixement procedent de l’experiència fos rebut a través de les impressions i no siguem capaços de fer-ne la separació, sinó que el nostre enteniment proporciona una capacitat de coneixement per ella mateixa. Per tant Kant considera que és discutible la qüestió de que si hi pot haver un coneixement independent de l’experiència i de les impressions dels sentits. Aquests coneixements independents de l’experiència Kant els anomena a priori, per tant no només defensa un coneixement basat en l’experiència, a posteriori, sinó que també defensa un independent d’aquesta, tot i que l’experiència tingui un paper important en el nostre coneixement.

projecte activitat 6

2010-04-23T21:36:00.000-07:00

projecte activitat 5

2010-04-16T09:22:00.000-07:00

Voltaire

View more presentations from natalia.calatayud.

HUME: fragment 112 investigació sobre els principis de la moral

2010-04-14T09:40:00.000-07:00

En el fragment 112 de l’apèndix sobre la investigació sobre els principis de la moral, Hume parla de la moral. Considera que és clar i evident que els últims de les accions humanes, no poden ser explicats per la raó sinó que s’han d’explicar a partir dels sentiments i afeccions, allò pel qual vertaderament ens movem. No s’han de tenir en comte doncs les facultats intel·lectuals, ni la raó, només podem aferrar-nos als sentiments perquè com diu Hume, s’hi ens preguntem el “perquè “ de les nostres accions i intentem trobar l’última pregunta, ens adonem de que no som capaços de donar una raó per a tot, sinó que ho fem per desig i afeccions a una cosa determinada, per tant segons Hume, no podem preguntar la raó dels desitjos, per tant com diu Hume en el text:”és impossible que hi hagi una cosa que pugui ser sempre la raó per la qual un altre és desitjada”, les coses han de ser desitjades per si, per l’efecte i sentiment.

Abstract: Déu i la realitat exterior

2010-04-07T09:39:00.000-07:00

En aquest fragment de l’abstact, Hume es qüestiona la idea de Déu. Segons el seu pensament, considera que com totes les nostres idees o pensaments es deriven de les impressions, aquest poder de Déu, per tant també s’ha de poder percebre també a partir dels nostres sentits o sentit intern, l’única forma de poder percebre aquest, però això no es així, no se’ns manifesta a partir d’aquests per això Hume critica als Cartesians, afirma que aquests consideren que la matèria no conté energia i que les seves operacions són exercides per l’ésser suprem que és Déu. Segons Hume, és tot el contrari, la matèria conté energia, ja que al afirmar que no existeixen les idees innates, les idees de l’esser suprem les adquirim. Per això a partir d’aquí exposa la seva conclusió, qüestionant-se ell mateix si és possible donar una aclaració en aquest assumpte dificultós perquè pot ser que no tinguem cap idea de força i d’energia o no poden dignificar més que la determinació d’allò que adquirim per hàbit. Per tant podem dir que Hume és escèptic davant aquesta qüestió ja que no podem conèixer allò que no podem percebre a través de l’experiència,sentits.

D’aquest aspecte, de l’escepticisme i pensament de Hum tracta el següent fragment, realitat exterior. Ens aclara que tot raonament d’aquest autor es redueix a l’experiència. Parla de la creença com una mena de concepció divina causada per l’hàbit. Ja que quan pensem en una cosa que existia però la recordem inclús la relaciona amb aquest hàbit i que per tant emprem la raó perquè no ho podem evitar, tot i ser escèptic.

Projecte activitat 4

2010-04-05T08:45:00.000-07:00

Pensament de Voltaire

Voltaire, va ser un filòsof que va dedicar els seus escrits a la crítica dels anomenats escolàstics i sobretot als que es dedicaven a ensenyar la metafísica. A més tot i compartir moltes postures i pensaments bàsics que van acceptar tots els il·lustrats del seu moment, Voltaire té punts característics del seu pensament diferents a tots ells, com és aquesta carència d’optimisme per la metafísica i el progrés humà capaç de anar més enllà de la roïndat en la que estem sotmesos.
També pel que fa el tema de l’ésser humà, que es un tema essencial del pensament de Voltaire, aquest fa una forta crítica a un altre il·lustrat de la mateixa època, Rousseau, ja que per a Voltaire no creu en la innocència de l’ésser humà ni en una bondat natural, no creu que sigui sociable per naturalesa i que sigui la cultura i la societat qui pertorba l’home sinó que és el propi home qui genera les condicions.

Al contrari també del món que explica Leibniz, segons Voltaire el món no regeix per el principi del millor sinó del pitjor, ja que el mal del món no prové de Déu ni de la condició política sinó de l’home mateix. Per això per fer la vida tolerable cal el treball. Pel que fa Déu, accepta la tesis del deisme, una religió natural o racional que defensa la llibertat ideològica de culte i tolerància religiosa. Defensa un anticlericalisme radical, però no una postura atea, afirma l’existència de Déu.

Enllaços

www.cibernous.com/autores/voltaire/teoria/biografia.html

www.hiru.com/es/filosofia/filosofia_01900.html

thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0257-01/bvoltair.html

Practica de text de selectivitat

2010-03-27T13:40:00.000-07:00

1. Idees principals

Descartes en aquest fragment del discurs de mètode, fa una crítica a tots el que pensen que no es pot arribar a conèixer allò que és Déu i 1'anima, ja que es basen en el sensible per conèixer les coses i per tant segons ell, no són capaços de anar més enllà de les coses materials i perquè nom és ho fan a través de la imaginació. Descartes critica aquesta postura i defensa que ni la imaginació ni els sentits no .ens asseguren el coneixement de res sense l' enteniment.

2. Definicions

a) Inintel·ligible: és allò que no es imaginable.

b) imaginació: és un mode de pensar apropiat per a les coses sensibles.

3. Anàlisi

Segons Descartes els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l'enteniment. Segons ell, els sentits ens enganyen, ja que moltes vegades ens fan pensar que una cosa és d'una manera però resulta ser d'un altre, per tant segons la seva teoria del dubte metòdic, hem de dubtar deis sentits ja que segons el seu parer si ens enganyen una vegada, ningú no ens assegura que tornin ha fer-ho, per això del que ens podem refiar del nostre enteniment, aquesta és la manera d'arribar a conèixer les coses per si mateixes i que no ens enganyin.

4. Comparació

La concepció que té Descartes de !'anima és que podem arribar a conèixer-la, que I' ànima és la part lliure de nosaltres i per tant té una concepció semblant a Plató que considerava el cos una presó per a I' ànima.

Abstract 3 Hume fragment Adam

2010-03-25T11:04:00.000-07:00

En aquest fragment Hume, posa l’exemple d’Adam perquè és el primer home i per tant, sense experiència anterior. Hume considera que no podem conèixer el curs de la naturalesa, per tant si el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Cal tenir en comte que nosaltres ens orientem a partir d’allò que és possible, però això no vol dir que sigui fals, però tampoc que romangui constant, perquè segons Hume també es possible que es produeixi un canvi en el curs. Hume considera que com tot són arguments probables, aquests no em proporcionen cap validesa per demostrar que el futur està d’acord amb el passat, per tant no ho podem provar. Ja que segons Hume, és una qüestió de fet i no es pot admetre cap prova que no tingui a veure amb l’experiència, per tant nosaltres donem per suposat aquesta relació entre futur i passat sense cap prova només guiant-nos per allò que és probable, perquè és el que estem acostumats a que passi.

Abstract 3 Hume

2010-03-24T10:50:00.000-07:00

Hume en aquest fragment parla del principi de causalitat. Posa l’exemple de la bola de billar per explicar la relació de causa i efecte. Mostra la situació en que una bola topa amb l’altre i aquesta fa que es mogui, Hume analitza per tant la situació aclarint que les dues boles entren en contacte havans que es produeixi el moviment, per tant d’aquesta reflexió Hume extreu una de les evidències per ell que és que és necessari una contigüitat en el temps i en el lloc per tal que les boles es trobin. També es evident per Hume que la causa del moviment és anterior a l’efecte. La causa es possible gràcies al temps. Però Hume no es queda aquí sinó que vol anar més enllà a partir de provar un altre exemple però amb més boles de billar i veu que succeeix el mateix a partir d’aquí extreu que és important també una conjunció constant entre la l causa i l’efecte ja que entre objectes semblants hi ha semblança en aquests factors, però no pot descobrir més que això mencionat anteriorment, només podem saber que en el contacte d’una bola aquesta produeix un moviment a l’altre.

Existeix el “JO”

2010-03-23T09:01:00.000-07:00

El primer filòsof en introduir aquesta idea del jo va ser Descartes, la seva concepció era la de un jo permanent i únic, un jo sense canvi. Tot el contrari que Hume, que pensa que és una simple percepció, una realitat en el canvi.

Que podem, dir del jo. Segons el meu parer, existeix una idea del jo, el jo com a realitat que sóc, com tot el que represento, el jo que engloba tant el meu pensament com el meu cos. Però aquest jo no és un jo permanent, un jo immutable, sinó que el jo va canviant a mesura que el meu pensament i la meva fisonomia canvia. Jo no puc dir que sóc la mateixa que fa uns anys, perquè ara tinc uns pensament i una maduresa que no coincideix amb la de fa uns anys, el que si que puc dir és que el que era fa uns anys, també ha contribuït al que sóc ara, perquè si no fos així no podria comparar, per tant el jo com a realitat ha d’englobar tot en el canvi, el jo que sóc ara però també el que era abans, el jo total que mostra el present però que té en compte el passat, tot allò que formi part de mi, el canvi o evolució.

text 4 de Descartes

2010-02-15T11:32:00.000-08:00

Descartes parla en aquest text del dubte metòdic. Descartes vol arribar a la veritat a través del dubte. Vol dubtar per poder d’aquesta manera criticar tot allò vertader segons es creu, per comprovar un cop dubtat tot el possible que es pot dubtar, si hi queda alguna cosa indubtable i per tant aquesta serà la vertadera veritat. A més considera que els sentits ens enganyen de vegades, per tant res no pot ser tal com ens ho fan imaginar, ja que algú que ens ha enganyat una vegada ho pot tornar a fer,ens mostren una realitat dubtosa, també és dubtós el propi pensament i raonament matemàtic ja que ningú assegura que quan es realitza nosaltres estem desperts i no es un somni ja que ningú m’ho assegura i cal tenir en compte que moltes vegades en els somnis apareixen representacions semblants a quan estem desperts. Després de tant dubte Descartes s’adonà que quan pensava en aquest dubte era ell qui pensava i raonava per tant ell havia de ser alguna cosa i arribà a la conclusió de que “ell pensa per tant ell és”, aquesta era una veritat absoluta i aplica “el jo” com a centre de la seva filosofia.

Existeix la realitat fora de la ment, independentment del fet que jo la pensi?

2010-02-13T09:38:00.000-08:00

Estem envoltats de coses que considerem reals. Tot allò que ens envolta forma part de la nostra realitat. Però ens podem plantejar si la realitat existeix fora de la nostra ment, és a dir el fet de no pensar en ella ni ser conscients, existeix per si mateixa, independent al nostre pensament. Si ens formulem aquesta qüestió afirmem per tant que dubtem de l’existència d’aquesta. Si nosaltres no pensem en la realitat, no són conscients de la seva existència, perquè tot allò que ens fa creure que hi ha una realitat o que ens mostren indicis d’aquesta són els sentits. Per tant com podem saber si la realitat existeix independent de la ment ? no és pot arribar a saber perquè nosaltres només som capaços d’identificar-la a través de la realitat sensible, allò que ens mostren els nostres sentits. Aquests tampoc és que ens assegurin del tot que allò que observem és la realitat perquè ens poden enganyar, per tant l’únic del que estem segurs és de la nostra pròpia existència i que per tant ,nosaltres som una realitat i de la resta no podem confirmar res, per aquest motiu hem centrar-nos en el que sabem per arribar a comprendre el que no sabem

Activitat 3 :Influències en el pensament de Voltaire

2010-02-09T12:04:00.000-08:00

Durant el seu exili a Londres, Voltaire freqüenta a l’elit de la ciència i la filosofia. És en aquest viatge en el qual coneix idees progressistes i liberals i madura el seu pensament sobre aspectes com la política, la societat i la llibertat. Quan regressa d'aquest viatge, expressa en les seves Cartes Filosòfiques la seva admiració i suport a les idees de Locke i altres autors i pensadors anglesos sobre canvis en la política i societat del moment.

Aquesta influència es veu clarament en tota la critica que fa Voltaire sobre el món, la justícia i la igualtat després d'haver conegut a Locke i el seu pensament.

La Marquesa de Châtelet va exercir sobre ell una important influència basada en l'intel·lectual i en el treball conjunt que ells realitzen durant aquest període ja que compartint certs interessos sobre ciència i filosofia, es dediquen a l'estudi d'aquestes matèries. Això dóna com fruit la publicació d'una obra que defensa i analitza el pensament de Newton i duu el nom de "La filosofia de Newton".

Les idees de Voltaire reflecteixen influències del racionalisme cartesià i de l'empirisme britànic, de manera destacada de les idees científiques de Newton.

http://www.cibernous.com/autores/voltaire/index.html

text 1 de Descartes

2010-02-07T11:38:00.000-08:00

En aquest text descartes ens parla del mètode, ens exposa les lleis o regles per les quals es guia el seu pensament, considera que aquestes han de ser poques i fàcils però com menciona han d’estar ben buscades. Creu que enlloc d’un gran nombre de regles, les adients per al seu mètode són quatre. A partir d’aquesta breu introducció, exposa les regles que són les següents: la primera regla parla de que no em d’acceptar com a vertader cap cosa que no sigui evident que ho és, ens parla per tant de l’evidència i per tant considera que hem d’evitar precipitar-nos a l’hora de jutjar si una cosa és vertadera o no perquè moltes vegades ens deixem guiar per allò que ens presenta amb claredat, és a dir directament a la ment. La segona regle ens parla de dividir les dificultats en parts simples per arribar als elements bàsics, és tracta doncs de l’anàlisi. La tercera regla és la contrària de l’anterior, es tracta de la síntesi d’idees, posar els pensaments en ordre començant amb objectes més simples cap als més complexos i finalment l’última regle on hem de estar segurs de que no ens deixem res, per tant no ometre res per posar en ordre les idees.

Creieu que es pot demostrar l’existència de Déu?

2010-02-02T11:37:00.000-08:00

Al llarg de la història de la filosofia a partir del sorgiment de la religió cristiana, ha hagut filòsofs que han basat part de la seva filosofia i el seu pensament en la demostració de l’existència de Déu a través de la raó. Fent creure que Déu existeix perquè tots, siguem creients o no tenim una idea del que és Déu i podem parlar d’ ell, creiem que és l’ésser més perfecte de tots. Però cal dir que tot i els intents per demostrar l’existència de Déu, això no implica que en aquests arguments hi hagin imperfeccions i incoherències. Segons el meu parer, és pràcticament impossible demostrar l’existència de Déu. Crec que no hi ha arguments suficients per convèncer algú que una cosa que no hi és i que mai no podrà ser perquè no es troba en una línia del temps sinó que Déu és intemporal, en ningun moment el tindrem present. Això no significa que la gent que creu en ell hagi de deixar de creure, sinó que cadascú és lliure d’expressar la seva fe, però una cosa és la creença i una altre molt diferent l’existència.

Carta a Meneseu

2010-01-14T11:54:00.000-08:00

Idees principals:

A la carta de Epicur a Meneceu resumeix tota la seva filosofia. Segons
Epicur, la filosofia a d’arribar a tothom, tan a joves com a vells, tot i que no vegi els joves del tot preparats. Mostra perfectament quin és per a ell l’objectiu de la vida, aquest és ser feliç.

Títol: Viu la vida en felicitat.

Comentari:

Epicur en aquesta carta plasma la seva filosofia, centrada en la vida el plaer i la felicitat. Per Epicur l’objectiu de la filosofia és arribar a la plenitud per tant, busca el camí cap a la felicitat, ja que aquest és el fi. Per això considera que s’ha de viure però viure feliç i aprofitant el moment. No s’ha de témer a la mort perquè quan nosaltres hi som ella no hi és i quan ella hi és nosaltres ja no hi serem, la mort és un fet i existeix.

L’objectiu per tant és buscar el camí per arribar a la felicitat, aquest camí segons Epicur es a través dels plaers que ens porten aquesta. La recerca de la felicitat segons Epicur és una diferència clara amb el terme de felicitat d’ Aristòtil que és dedicar-se a una vida contemplativa i basada en l’activitat intel·lectual i també respecte la de Plató que era observar les idees. Per a Epicur però, la recerca dels plaers és el camí cap a la felicitat però s’ha de saber on estan els límits ja que si ens passem podem arribar a convertir els plaers en vicis i aquests no ens porten cap a la felicitat, per què la felicitat és el no sentir dolor.

Què és primer l’ou o la gallina?

2010-01-14T11:53:00.000-08:00

Una de les qüestions, que encara no hem pogut resoldre, al igual que els grans misteris que ens planteja la natura, és que ha sorgit primer si l’ou o la gallina.

Cadascú té la seva manera de veure aquest misteri i les raons que el porten a estar a favor d’un o l’altre. Però la resposta va molt més enllà. Seguint el pensament i la filosofia d’ Aristòtil, podem reflexionar sobre el que representa l’ou i la gallina, podrien dir que son éssers naturals, per tant tenen un principi de moviment. Aquest principi de moviment be reflectit per la tracció entre contraris, per tant l’ou i la gallina son contraris. Segons Aristòtil per que es pugui produir aquest canvi o principi de moviment, a de haver un estat inicial que és la privació, és allò que canvia i aquesta arribarà a la forma que és el que apareixerà en el canvi. Donat això podem dir que segons Aristòtil, per arribar a ser alguna cosa, primer no s’ha de ser aquella cosa, seguint la teoria del canvi podrien pensar en un primer moment, que primer sorgeix l’ou i després la gallina, ja que l’ou és la no gallina que es convertirà en gallina. Llavors l’ou és el no ésser com a privació, que és el mateix que ésser en potència, ja que pot arribar a ser gallina o no, per aquest motiu la gallina sorgeix abans que l’ou, ja que és ésser en si mateix.